En relación con el artículo que publiqué hace algún tiempo acerca del gas natural en Menorca, he iniciado una campaña en change.org para detener dicha barbarie. Aquí dejo el enlace por si queréis firmarlo y difundirlo. Muchas gracias.
https://www.change.org/p/conselleria-de-territori-energia-i-mobilitat-del-govern-de-les-illes-balears-paralicen-el-proyecto-de-gasificaci%C3%B3n-de-menorca
jueves, 24 de agosto de 2017
lunes, 28 de noviembre de 2016
FIDEL
No me pronunciaré aquí, ni en caliente, sobre la muerte de Fidel o sobre el castrismo. Me limitaré a enlazar el informe 2015/16 de Amnistía Internacional:
https://www.amnesty.org/es/countries/americas/cuba/
https://www.amnesty.org/es/countries/americas/cuba/
viernes, 25 de noviembre de 2016
COSAS CON LAS QUE LO FLIPO I
Gente que se queja porque cuando te toca la lotería tienes que pagar a hacienda un tanto por ciento de lo que te ha tocado. Eso sí, luego cuando vamos al médico nos gusta que nos atiendan rapidito. #loflipo
miércoles, 23 de noviembre de 2016
RITA
Como Rita Barberá era de los otros, y para demostrar que somos mejores que ella, levantémonos y no guardemos un minuto de silencio. Como representantes de la gente, demos ese ejemplo. Definitivamente, cada vez entiendo menos. Y a menos.
domingo, 20 de noviembre de 2016
L'ALTRA CARA DEL GAS NATURAL
No és cap secret que hi ha un projecte d'instal·lació d'una xarxa de gas natural per a Menorca. Es tracta d'un projecte antic, paralitzat durant un temps, però que s'ha posat en marxa últimament. Des de fa aproximadament un any i mig, el degoteig de notícies sobre l'anomenada gasificació de l'illa i els seus beneficis és constant, però, en la meva opinió, el que estem vivint és un procés de desinformació dirigit a la captació de clients potencials, sense explicar, ni de prop, el que s'amaga darrere del gas natural.
El principal motiu que es dóna per a la implantació del gas a la nostra illa és mediambiental: el gas natural contamina menys que els derivats del petroli i, per tant, hem d'utilitzar-lo. D'acord, és cert que contamina menys que el petroli, però segueix essent una energia fòssil (és a dir, no renovable), i continua contaminant. A més, tal i com es vol implantar, només serviria per escalfar aigua, cuines i calefacció, amb la qual cosa l'estalvi d'emissions de CO2 a l'atmosfera no arribaria ni al 2% (1). Menorca, que incompleix tots els tractats internacionals en la matèria, i on el consum d'energies renovables no sobrepassa el 5% del total, necessita moltíssim més que això. Perquè hi hagués una reducció dràstica en les emissions de gasos, un bon sistema seria que la central tèrmica del port de Maó passés a funcionar amb gas, però l'empresa que la gestiona és competidora de l'adjudicatària de la gasificació, així que això, ara per ara, sembla difícil.
Però els problemes mediambientals (i d'altres tipus) del gas natural no acaben aquí, doncs fins que l'energia arriba a les notres vivendes ha de fer tot un recorregut que es pot dividir en tres etapes: extracció, transport, emmagatzematge, distribució i, finalment, consum humà. Anem a analitzar-les una per una:
L'extracció.
L'extracció del gas natural es fa per perforació, igual que el petroli. El problema és que des de fa uns anys la majoria d'extraccions es realitzen mitjançant la tècnica de la fracturació hidràulica, més coneguda pel seu nom en anglès: fracking. Sí, ja saben, aquella tècnica contra la que hem lluitat tant la ciutadania com les institucions perquè no es realitzés a prop de les nostres costes a causa deles enormes perjudicis mediambientals que podria provocar. Doncs bé, des de 2005, es calcula que el fracking ha permès incrementar la producció de gas natural en un 35% (2), un increment que ha fet augmentar l'oferta i les reserves, unes reserves que han de vendre, per exemple als menorquins i les menorquines. Estaria bé, doncs, que els potencials futurs clients, conscienciats en contra del fracking, sabessin que molt probablement el gas natural que d'aquí a uns anys podria arribar a les seves cases hagi estat extret amb aquesta tècnica. Si tenim en compte, a més, que el 2013 més de la meitat del gas natural que importava Espanya el comprava a Argèlia, país on el fracking és una tècnica molt extesa, la qual cosa ha causat nombroses protestes per part de la societat civil, amb la conseqüent repressió per part de les autoritats i que en el seu dia va ser denunciada per l'ONG Amnistia Internacional (3), crec que tenim elements de sobra per, com a mínim, sospitar dels suposats beneficis d'aquesta font d'energia.
El transport.
Espanya és un país pobre en gas natural, i en canvi és un gran consumidor d'aquesta font d'energia. Només això ja ens hauria d'estranyar, tot tenint en compte que Espanya és un del països amb més hores de sol d'Europa i el seu consum d'energia solar o fotovoltaica és mínim, però el cas és que importem gas natural, i molt. Per portar-lo fins aquí hi ha dues maneres, i per a ambdues el gas ha de recórrer milers de quilòmetres: els gasoductes i els vaixells (que el porten liquat perquè ocupi menys). Això és important, perquè tant els uns com els altres són perjudicials per al medi ambient. Els gasoductes perquè durant el seu recorregut passen per rius, mars, muntanyes... alterant el medi ambient, el paisatge i la forma de vida de les societats humanes per on passen. De fet, moltes de les guerres que s'estan produint avui en dia (Afganistan, Síria...) tenen com a rerefons la construcció d'un o varis gasoductes, en alguns casos amb el gas natural com a protagonista. Pel que fa al transport per vaixell, no cal dir fins a quin punt els centenars o milers de vaixells que fan falta per transportar les ingents necessitats de gas natural que importa Espanya estan contaminant la nostra atmosfera i el nostre mar. Doncs bé: el gas natural que vindria a Menorca ho faria per vaixell (importar gas natural mentre s'exporta biomassa, que té uns usos similars, no és curiós?), i més endavant estaria previst construir-hi un gasoducte (4), amb la destrossa que això suposaria i els efectes adversos que podria tenir, per exemple, per a la posidònia del Canal de Menorca.
L'emmagatzematge.
Evidentment, no tot el gas que arriba al nostre país es distribueix de cop. Fan falta, per tant, dipòsits on emmagatzemar-ho. Els dipòsits podrien ser artificials, però les quantitats poden arribar a ser tan ingents que el més normal és utilitzar-ne de naturals, que acostumen a ser zones d'extracció de combustibles fòssils (petroli o el mateix gas natural) ja exhaurides. I com s'introdueixen les reserves de gas a aquests grans dipòsits? Doncs novament mitjançant fracking, un fracking com el del Pla "Castor", que suposadament va causar tremolors a les costes de Tarragona i Castelló, i l'anul·lació del qual va significar una indemnització de més de mil milions d'euros a ACS. Si ens convertim en usuaris de gas natural, estarem contribuint a tot aquest procés. Cal, doncs, pensar-s'ho dues vegades, perquè el que no seria just és que altres països patissin els efectes d'un fracking contra el qual hem lluitat amb totes les nostres forces per culpa del gas consumit aquí.
La distribució.
Un cop extret el gas de l'interior de a terra, transportat (amb vaixell o mitjançant gasoductes), emmagatzemat, potser tornat a transportar i tornat a emmagatzemar, arribar el moment de la distribució. Com ja s'ha dit, tant per premsa com a través de les múltiples xerrades que està organitzant últimament (la fundacío?) Gas Natural-Fenosa, està previst instal·lar tres dipòsits de distribució a l'illa (Maó, Es Mercadal i Ciutadella), tot i que la intenció a llarg termini seria la instal·lació d'un gasoducte que arribés des de Mallorca i travessés tota l'illa, des de Ciutadella fins Es Castell. Sigui com sigui, per fer passar els conductes s'ha de foradar l'illa, en total gairebé sis-cents quilòmetres (sis-cents!!) de canalitzacions. A més, per portar el gas d'un nucli de població a un altre s'hauria de fer una canalització més ampla i en sòl rústic. Però la cosa no acaba aquí: si el gasoducte (que costaria desenes de milions d'euros) s'acabés construint, la canalització que s'hauria de fer des de Cala en Bosch fins Maó necessitaria de l'excavació d'una rasa de varis metres d'ample i, de nou, en sòl rústic, que deixaria, crec, un rastre de destrucció de dimensions catstròfiques.
El consum.
Un cop portat el gas al nostre nucli urbà, només cal portar-lo a casa. Per a això, cal: a) perforar de nou els carrers, i b) en el cas d'edificis ja construits, s'hauria d'adaptar la instal·lació (de l'aigua, la calefacció i la cuina) al gas natural, la qual cosa tindria un cost (a aportar pel consumidor) d'uns quants milers d'euros. Un cop el particular hagi adequat les teves instal·lacions, pot donar-se d'alta com a client de l'empresa distrbuidora. Aquí cal fer una nova aturada, perquè cal tenir en consideració dos aspectes molt importants pel que fa al consum. El primer és que, com ja s'ha dit, el gas no serveix com a substitut de tot el que avui funciona amb electricitat, sinó que es limitaria als tres aspectes considerats més amunt (aigua, calefacció i cuina). El millor de tot, però, és que ja existeixen energies alternatives a l'electricitat per a aquests usos, com puguin ser el butà, el propà o la biomassa. I aquí és on entrem al segon aspecte a considerar, i que ens afecta molt com a consumidors: en els tres casos (sobretot butà i biomassa) només paguem per allò que consumim, de manera que no cal pagar una taxa mensual per lloguer d'equips, manteniment d'instal·lacions, etc., que en molts casos suposa la major part de la factura mensual (només cal mirar qualsevol factura de llum que tinguem a mà). Ens val la pena, doncs, canviar tota la nostra instal·lació i deixar de fer servir, per exemple, el butà, per passar-nos a un tipus d'energia pel qual haurem de pagar una quota mensual consumim o no? La meva opinió és que no. L'únic cas en què tot això valdria la pensa seria si, com va dir el GOB fa poc i ja hem citat, el gas s'usés per alimentar la central tèrmica de Maó, amb la qual cosa, efectivament, l'emissió de gasos baixaria considerablement i, a més, no faria falta canviar les instal·lacions ni perforar res. Així i tot, no solucionaríem els problemes citats en paràgrafs anteriors pel que fa a extracció i transport de combustibles fòssils (atemptats conta els drets humans, guerres, contaminació, malbaratament de paisatges als països productors...)
Conclusió: les energies renovables, la sobirania energètica, Menorca i el paisatge
Abusos contra les poblacions locals als països d'origen, com Argèlia o d'altres, perforació de l'escorça terrestre mitjançant tècniques perillosíssimes que poden ocasionar fins i tot terratrèmols, transport mitjançant gasoductes (que generen guerres i més injustícies pel control de les zones de pas) o vaixells contaminants, perforació de gairebé sis-cents quilòmetres de la nostra estimada illa i una gran rasa de varis metres d'amplària i profunditat que l'atravessi des de Cala en Bosch fins Maó, tot passant per finques rústiques, béns etnològics, històrics, culturals, naturals, paisatgístics... i tot per tenir un tipus d'energia una mica menys contaminant i més barata que el petroli, quan en realitat ja estem utilitzant alternatives com el butà o la biomassa. Val la pena? Però, sobretot: val la pena tenint en compte que Menorca és rica en sol i vent, que són les dues principals fonts d'energies renovables?
Crec honestament que l'únic horitzó cap al que haurien de mirar les nostres administracions hauria d'una Menorca 100% abastida amb energia neta i amb, com a molt, la central tèrmica que ja tenim per a casos d'emergència i, si volen, aquesta sí alimentada amb gas natural. Sé que hi ha moltes veus en contra de les energies renovables (tinguem present el cas de Son Salomó) perquè tenen efectes negatius sobre el paisatge, però jo aquí deman una visió global del problema, i faré un petit parèntesi.
Entre els segles XVI i XIX es va anar generalitzant progressivament l'ús de molins de vent a les Illes Balears. A Menorca, se'n van construir trenta-un (5). Ignoro si a la gent li devia agradar o no la seva construcció, però el cas és que amb el temps van anar entrant en desús i degradant-se. Avui, es consideren edificis etnològics interessants, i les administracions públiques els estan comprant i rehabilitant, encara que sigui només estèticament i no quant a funcionament. El que vull dir és que hi hagué un temps d'auge i un de decadència, i el que en el seu dia era útil, va passar a ser un element que feia més aviat nosa, per acabar sent un bé apreciat i digne de conservar. En altres paraules, tota acció humana afecta al paisatge, però dir si el fa més lleig o més bonic és força subjectiu, i depèn de l'època. Qui sap si quan es van construis les parets seques i cases de bestiar a la zona de Punta Nati hom ho devia considerar un atemptat contra un paratge natural? Qui sap, de la mateixa manera, si d'aquí a dos-cents anys els parcs eòlics i fotovoltaics qu hagin caigut en desús ja hauran passat a formar part del paisatge i voldran ser recuperats com a béns etnològics? Senzillament, no ho sabem, igual que els parisencs no sabien que aquella polèmica i lletgíssima mega-torre d'acer construida per Gustave Eiffel amb motiu de l'exposició universal de París de l'any 1889 seria al cap dels anys un dels símbols més reconeguts i valorats de França.
En tot cas, i en el cas que realment i objectiva la instal·lació de parcs eòlics fos perjudicial per al nostre paisatge, demanaria una visió global i generosa del problema: TOTA extracció, distribució, etc. d'energia té una repercussió en el paisatge, ja sigui en forma de placa solar, de molí de vent, d'embassament, de pou petrolífer, de central tèrmica o nuclear... o el que sigui. Així doncs, si es tracta d'una energia que hem de consumir els menorquins i les menorquines, no és més just que sigui el paisatge dels menorquins i les menorquines el que es vegi afectat, enlloc del del desert d'un país que no sabem ni on està situat? No seria precisament això (l'efecte sobre el nostre paisatge) el que ens faria més conscients i responsables del que suposa el malbaratament dels recursos? No hauríem d'estar disposats i disposades a renunciar a part del nostre paisatge per tal d'evitar les guerres, violacions de drets humans, creacions d'organitzacions terroristes i moltes altres injustícies que s'estan cometent a països d'Àfrica i Àsia com a conseqüència directa de l'extracció i exportació d'energies fòssils?
Aquestes són preguntes a les que només podem contestar nosaltres, però per a mi la resposta és clara: cada dia sense donar una passa cap a les renovables és un dia perdut, i cada euro invertit en energies fòssils és un euro que mai s'invertirà en renovables i, per tant, també perdut. Son Salomó o el futur parc fotovoltaic que es vol construir a l'abocador clausurat de la Planta de Residus de Milà són passes fetes en la bona direcció. Fan falta algunes més (no moltes) però, en tot cas, el que no podem fer mai de la vida són passes enrere o en la mala direcció, perquè el preu a pagar seria massa alt. Potser haurem de fer algun sacrifici, però, com diu la dita, per fer aquesta truita s'hauran de trencar alguns ous...
(1) Font: https://www.gobmenorca.com/el-gas-primer-a-les-centrals-termiques
(2) Font: https://es.wikipedia.org/wiki/Fracturaci%C3%B3n_hidr%C3%A1ulica
(3) Font: https://www.amnesty.org/es/countries/middle-east-and-north-africa/algeria/report-algeria/
(4) Font: http://menorca.info/opinion/editorial/2014/480713/gas-natural-gasoducto-para-menorca.html
(5) Font: http://culturapopularmenorca.cat/continguts/?page_id=736
El principal motiu que es dóna per a la implantació del gas a la nostra illa és mediambiental: el gas natural contamina menys que els derivats del petroli i, per tant, hem d'utilitzar-lo. D'acord, és cert que contamina menys que el petroli, però segueix essent una energia fòssil (és a dir, no renovable), i continua contaminant. A més, tal i com es vol implantar, només serviria per escalfar aigua, cuines i calefacció, amb la qual cosa l'estalvi d'emissions de CO2 a l'atmosfera no arribaria ni al 2% (1). Menorca, que incompleix tots els tractats internacionals en la matèria, i on el consum d'energies renovables no sobrepassa el 5% del total, necessita moltíssim més que això. Perquè hi hagués una reducció dràstica en les emissions de gasos, un bon sistema seria que la central tèrmica del port de Maó passés a funcionar amb gas, però l'empresa que la gestiona és competidora de l'adjudicatària de la gasificació, així que això, ara per ara, sembla difícil.
Però els problemes mediambientals (i d'altres tipus) del gas natural no acaben aquí, doncs fins que l'energia arriba a les notres vivendes ha de fer tot un recorregut que es pot dividir en tres etapes: extracció, transport, emmagatzematge, distribució i, finalment, consum humà. Anem a analitzar-les una per una:
L'extracció.
L'extracció del gas natural es fa per perforació, igual que el petroli. El problema és que des de fa uns anys la majoria d'extraccions es realitzen mitjançant la tècnica de la fracturació hidràulica, més coneguda pel seu nom en anglès: fracking. Sí, ja saben, aquella tècnica contra la que hem lluitat tant la ciutadania com les institucions perquè no es realitzés a prop de les nostres costes a causa deles enormes perjudicis mediambientals que podria provocar. Doncs bé, des de 2005, es calcula que el fracking ha permès incrementar la producció de gas natural en un 35% (2), un increment que ha fet augmentar l'oferta i les reserves, unes reserves que han de vendre, per exemple als menorquins i les menorquines. Estaria bé, doncs, que els potencials futurs clients, conscienciats en contra del fracking, sabessin que molt probablement el gas natural que d'aquí a uns anys podria arribar a les seves cases hagi estat extret amb aquesta tècnica. Si tenim en compte, a més, que el 2013 més de la meitat del gas natural que importava Espanya el comprava a Argèlia, país on el fracking és una tècnica molt extesa, la qual cosa ha causat nombroses protestes per part de la societat civil, amb la conseqüent repressió per part de les autoritats i que en el seu dia va ser denunciada per l'ONG Amnistia Internacional (3), crec que tenim elements de sobra per, com a mínim, sospitar dels suposats beneficis d'aquesta font d'energia.
El transport.
Espanya és un país pobre en gas natural, i en canvi és un gran consumidor d'aquesta font d'energia. Només això ja ens hauria d'estranyar, tot tenint en compte que Espanya és un del països amb més hores de sol d'Europa i el seu consum d'energia solar o fotovoltaica és mínim, però el cas és que importem gas natural, i molt. Per portar-lo fins aquí hi ha dues maneres, i per a ambdues el gas ha de recórrer milers de quilòmetres: els gasoductes i els vaixells (que el porten liquat perquè ocupi menys). Això és important, perquè tant els uns com els altres són perjudicials per al medi ambient. Els gasoductes perquè durant el seu recorregut passen per rius, mars, muntanyes... alterant el medi ambient, el paisatge i la forma de vida de les societats humanes per on passen. De fet, moltes de les guerres que s'estan produint avui en dia (Afganistan, Síria...) tenen com a rerefons la construcció d'un o varis gasoductes, en alguns casos amb el gas natural com a protagonista. Pel que fa al transport per vaixell, no cal dir fins a quin punt els centenars o milers de vaixells que fan falta per transportar les ingents necessitats de gas natural que importa Espanya estan contaminant la nostra atmosfera i el nostre mar. Doncs bé: el gas natural que vindria a Menorca ho faria per vaixell (importar gas natural mentre s'exporta biomassa, que té uns usos similars, no és curiós?), i més endavant estaria previst construir-hi un gasoducte (4), amb la destrossa que això suposaria i els efectes adversos que podria tenir, per exemple, per a la posidònia del Canal de Menorca.
L'emmagatzematge.
Evidentment, no tot el gas que arriba al nostre país es distribueix de cop. Fan falta, per tant, dipòsits on emmagatzemar-ho. Els dipòsits podrien ser artificials, però les quantitats poden arribar a ser tan ingents que el més normal és utilitzar-ne de naturals, que acostumen a ser zones d'extracció de combustibles fòssils (petroli o el mateix gas natural) ja exhaurides. I com s'introdueixen les reserves de gas a aquests grans dipòsits? Doncs novament mitjançant fracking, un fracking com el del Pla "Castor", que suposadament va causar tremolors a les costes de Tarragona i Castelló, i l'anul·lació del qual va significar una indemnització de més de mil milions d'euros a ACS. Si ens convertim en usuaris de gas natural, estarem contribuint a tot aquest procés. Cal, doncs, pensar-s'ho dues vegades, perquè el que no seria just és que altres països patissin els efectes d'un fracking contra el qual hem lluitat amb totes les nostres forces per culpa del gas consumit aquí.
La distribució.
Un cop extret el gas de l'interior de a terra, transportat (amb vaixell o mitjançant gasoductes), emmagatzemat, potser tornat a transportar i tornat a emmagatzemar, arribar el moment de la distribució. Com ja s'ha dit, tant per premsa com a través de les múltiples xerrades que està organitzant últimament (la fundacío?) Gas Natural-Fenosa, està previst instal·lar tres dipòsits de distribució a l'illa (Maó, Es Mercadal i Ciutadella), tot i que la intenció a llarg termini seria la instal·lació d'un gasoducte que arribés des de Mallorca i travessés tota l'illa, des de Ciutadella fins Es Castell. Sigui com sigui, per fer passar els conductes s'ha de foradar l'illa, en total gairebé sis-cents quilòmetres (sis-cents!!) de canalitzacions. A més, per portar el gas d'un nucli de població a un altre s'hauria de fer una canalització més ampla i en sòl rústic. Però la cosa no acaba aquí: si el gasoducte (que costaria desenes de milions d'euros) s'acabés construint, la canalització que s'hauria de fer des de Cala en Bosch fins Maó necessitaria de l'excavació d'una rasa de varis metres d'ample i, de nou, en sòl rústic, que deixaria, crec, un rastre de destrucció de dimensions catstròfiques.
Foto: Projecte de gasificació inicial, sense tenir en compte el gasoducte. Font: http://www.prensa.gasnaturalfenosa.com/wp-content/uploads/2015/03/PresentacionMENORCA_GNF.pdf
El consum.
Un cop portat el gas al nostre nucli urbà, només cal portar-lo a casa. Per a això, cal: a) perforar de nou els carrers, i b) en el cas d'edificis ja construits, s'hauria d'adaptar la instal·lació (de l'aigua, la calefacció i la cuina) al gas natural, la qual cosa tindria un cost (a aportar pel consumidor) d'uns quants milers d'euros. Un cop el particular hagi adequat les teves instal·lacions, pot donar-se d'alta com a client de l'empresa distrbuidora. Aquí cal fer una nova aturada, perquè cal tenir en consideració dos aspectes molt importants pel que fa al consum. El primer és que, com ja s'ha dit, el gas no serveix com a substitut de tot el que avui funciona amb electricitat, sinó que es limitaria als tres aspectes considerats més amunt (aigua, calefacció i cuina). El millor de tot, però, és que ja existeixen energies alternatives a l'electricitat per a aquests usos, com puguin ser el butà, el propà o la biomassa. I aquí és on entrem al segon aspecte a considerar, i que ens afecta molt com a consumidors: en els tres casos (sobretot butà i biomassa) només paguem per allò que consumim, de manera que no cal pagar una taxa mensual per lloguer d'equips, manteniment d'instal·lacions, etc., que en molts casos suposa la major part de la factura mensual (només cal mirar qualsevol factura de llum que tinguem a mà). Ens val la pena, doncs, canviar tota la nostra instal·lació i deixar de fer servir, per exemple, el butà, per passar-nos a un tipus d'energia pel qual haurem de pagar una quota mensual consumim o no? La meva opinió és que no. L'únic cas en què tot això valdria la pensa seria si, com va dir el GOB fa poc i ja hem citat, el gas s'usés per alimentar la central tèrmica de Maó, amb la qual cosa, efectivament, l'emissió de gasos baixaria considerablement i, a més, no faria falta canviar les instal·lacions ni perforar res. Així i tot, no solucionaríem els problemes citats en paràgrafs anteriors pel que fa a extracció i transport de combustibles fòssils (atemptats conta els drets humans, guerres, contaminació, malbaratament de paisatges als països productors...)
Conclusió: les energies renovables, la sobirania energètica, Menorca i el paisatge
Abusos contra les poblacions locals als països d'origen, com Argèlia o d'altres, perforació de l'escorça terrestre mitjançant tècniques perillosíssimes que poden ocasionar fins i tot terratrèmols, transport mitjançant gasoductes (que generen guerres i més injustícies pel control de les zones de pas) o vaixells contaminants, perforació de gairebé sis-cents quilòmetres de la nostra estimada illa i una gran rasa de varis metres d'amplària i profunditat que l'atravessi des de Cala en Bosch fins Maó, tot passant per finques rústiques, béns etnològics, històrics, culturals, naturals, paisatgístics... i tot per tenir un tipus d'energia una mica menys contaminant i més barata que el petroli, quan en realitat ja estem utilitzant alternatives com el butà o la biomassa. Val la pena? Però, sobretot: val la pena tenint en compte que Menorca és rica en sol i vent, que són les dues principals fonts d'energies renovables?
Crec honestament que l'únic horitzó cap al que haurien de mirar les nostres administracions hauria d'una Menorca 100% abastida amb energia neta i amb, com a molt, la central tèrmica que ja tenim per a casos d'emergència i, si volen, aquesta sí alimentada amb gas natural. Sé que hi ha moltes veus en contra de les energies renovables (tinguem present el cas de Son Salomó) perquè tenen efectes negatius sobre el paisatge, però jo aquí deman una visió global del problema, i faré un petit parèntesi.
Entre els segles XVI i XIX es va anar generalitzant progressivament l'ús de molins de vent a les Illes Balears. A Menorca, se'n van construir trenta-un (5). Ignoro si a la gent li devia agradar o no la seva construcció, però el cas és que amb el temps van anar entrant en desús i degradant-se. Avui, es consideren edificis etnològics interessants, i les administracions públiques els estan comprant i rehabilitant, encara que sigui només estèticament i no quant a funcionament. El que vull dir és que hi hagué un temps d'auge i un de decadència, i el que en el seu dia era útil, va passar a ser un element que feia més aviat nosa, per acabar sent un bé apreciat i digne de conservar. En altres paraules, tota acció humana afecta al paisatge, però dir si el fa més lleig o més bonic és força subjectiu, i depèn de l'època. Qui sap si quan es van construis les parets seques i cases de bestiar a la zona de Punta Nati hom ho devia considerar un atemptat contra un paratge natural? Qui sap, de la mateixa manera, si d'aquí a dos-cents anys els parcs eòlics i fotovoltaics qu hagin caigut en desús ja hauran passat a formar part del paisatge i voldran ser recuperats com a béns etnològics? Senzillament, no ho sabem, igual que els parisencs no sabien que aquella polèmica i lletgíssima mega-torre d'acer construida per Gustave Eiffel amb motiu de l'exposició universal de París de l'any 1889 seria al cap dels anys un dels símbols més reconeguts i valorats de França.
En tot cas, i en el cas que realment i objectiva la instal·lació de parcs eòlics fos perjudicial per al nostre paisatge, demanaria una visió global i generosa del problema: TOTA extracció, distribució, etc. d'energia té una repercussió en el paisatge, ja sigui en forma de placa solar, de molí de vent, d'embassament, de pou petrolífer, de central tèrmica o nuclear... o el que sigui. Així doncs, si es tracta d'una energia que hem de consumir els menorquins i les menorquines, no és més just que sigui el paisatge dels menorquins i les menorquines el que es vegi afectat, enlloc del del desert d'un país que no sabem ni on està situat? No seria precisament això (l'efecte sobre el nostre paisatge) el que ens faria més conscients i responsables del que suposa el malbaratament dels recursos? No hauríem d'estar disposats i disposades a renunciar a part del nostre paisatge per tal d'evitar les guerres, violacions de drets humans, creacions d'organitzacions terroristes i moltes altres injustícies que s'estan cometent a països d'Àfrica i Àsia com a conseqüència directa de l'extracció i exportació d'energies fòssils?
Aquestes són preguntes a les que només podem contestar nosaltres, però per a mi la resposta és clara: cada dia sense donar una passa cap a les renovables és un dia perdut, i cada euro invertit en energies fòssils és un euro que mai s'invertirà en renovables i, per tant, també perdut. Son Salomó o el futur parc fotovoltaic que es vol construir a l'abocador clausurat de la Planta de Residus de Milà són passes fetes en la bona direcció. Fan falta algunes més (no moltes) però, en tot cas, el que no podem fer mai de la vida són passes enrere o en la mala direcció, perquè el preu a pagar seria massa alt. Potser haurem de fer algun sacrifici, però, com diu la dita, per fer aquesta truita s'hauran de trencar alguns ous...
(1) Font: https://www.gobmenorca.com/el-gas-primer-a-les-centrals-termiques
(2) Font: https://es.wikipedia.org/wiki/Fracturaci%C3%B3n_hidr%C3%A1ulica
(3) Font: https://www.amnesty.org/es/countries/middle-east-and-north-africa/algeria/report-algeria/
(4) Font: http://menorca.info/opinion/editorial/2014/480713/gas-natural-gasoducto-para-menorca.html
(5) Font: http://culturapopularmenorca.cat/continguts/?page_id=736
jueves, 10 de noviembre de 2016
jueves, 3 de noviembre de 2016
SOBRE EL (NO) CANVI D'HORA: CAL UN ALTRE PUNT DE VISTA
A aquestes hores ja deuen quedar poques
persones que no s'hagin assabentat que el Parlament Balear va aprovar
dimarts passat per unanimitat una moció per tal de demanar al govern
de l'estat a que dia 30 d'octubre no es canviés l'hora del nostre
arxipèlag i, per tant, es mantingués durant tot l'any l'horari
d'estiu. Una situació semblant es produiria dies després al
Parlament Valencià. A Balears, la mesura va ser presentada per Més,
a petició del col·lectiu “Illes amb Claror”, un col·lectiu que
a la seva pàgina web (www.illesambclaror.com)
dóna tota una sèrie de raons per les quals el canvi d'hora a finals
del mes d'octubre és perjudicial per a les nostres illes, raons tant
econòmiques com de salut, tot passant per medioambientals i
d'estalvi energètic, familiar, etc., sense comptar els beneficis
turístics i la desestacionalització. També n'hi ha d'índole
territorial (entre la posta de sol a Balears i a Galícia hi ha
gairebé un a hora de diferència), i últimament algunes persones
del món del periodisme i de la política hi han afegit les
històrico-polítiques (tot això es deu a una herència del
franquisme). Per intentar posar una mica de llum aquest tema,
intentaré anar per parts i, per fer-ho, començaré pel principi:
- La història de la nostra hora particular.
Espanya, sense comptar les Illes
Canàries, es troba, aproximadament, a una longitud d'entre els 4
graus de Menorca est i els 9 graus oest de Finisterre. Per tant, li
correspon el fus horari del meridià de Greenwich (veure imatge 1),
que passa per Castelló. A aquest fus se
li diu GMT, i es va començar a fer servir a partir de 1901 (abans,
no hi havia cap regulació al respecte). Però el 1940, per raons
que no vénen al cas i que tothom més o menys imagina, el govern
franquista va decidir que Espanya adquirís l'hora d'Alemanya, que
està situada un fus horari més a l'est. D'aquesta manera, l'hora
d'Espanya passava a ser la GMT+1. Era una època en què Espanya era
un país majoritàriament rural, on gran part de la seva població no
tenia rellotge ni llum artificial, i on es guiaven per la llum del
sol. Per tant, què van començar a fer? Doncs, senzillament, si
abans dinaven a la una, van començar a dinar a les dues, i, si abans
anaven a dormir a les deu, van començar a anar a dormir a les onze.
D'aquí ve majoritàriament que siguem pràcticament l'únic país
del nostre entorn que té uns horaris d'àpats com els que tenim.
Imatge 1. Font: ecosistemaurbano.org
Però la cosa va anar encara més enllà
quan, el 1981, ja en democràcia, el govern de Calvo Sotelo va
aprovar quelcom que ja es venia aplicant a molts altres països
(entre ells la majoria d'europeus i Estats Units): es tractava
d'endarrerir una hora els rellotges el mes de març i avançar-los el
mes de setembre (el 1996 va passar a ser octubre). Així, Espanya es
situava definitivament al model actual, és a dir GMT+1 a l'hivern i
GMT+2 a l'estiu. En altres paraules, anem una hora endarrerits
respecte el sol a l'hivern i dues a l'estiu, la qual cosa va fer que
els horaris que comentava al paràgraf anterior es desfassessin
encara més: es va passar a dinar a les tres, a sopar a les deu, a
dormir a les dotze...
Això va crear un desfassament al
nostre país que continuam patint avui en dia, ja que, com es pot
apreciar (veure imatge 2), no compartim horari amb el Regne Unit, com
correspondria, sinó amb altres països com Alemanya, Itàlia,
Eslovàquia, Polònia, Hongria... que es troben molt més a l'est que
nosaltres. França, com es pot apreciar, té el mateix problema que
nosaltres. Un dels problemes en els arguments d'Illes amb Claror i
Més és que per fonamentar el seu discurs se centren únicament en
Espanya: Menorca té el mateix horari que Galícia i això és un
desastre. El que no diuen és que Menorca també té el mateix horari
que Roma, Varsòvia o Budapest. De fet, Portugal sí que té l'horari
GMT/GMT+1, és a dir, el de Canàries, i hi ha molts col·lectius
gallecs vinculats a la defensa del medi ambient i de la
racionalització horària que defensen aquest mateix horari per a
Galícia. Dit d'una altra manera, si Balears i Galícia comparteixen
horaris es tracta més per un problema de Galícia que no pas de
Balears.
Imatge 2. Font: bolsaclik.com
- La proposta de Més i Illes amb Claror i els seus arguments
I què passaria si la mesura aprovada
(per unanimitat) al nostre Parlament (i al de València) es portés a
terme? Doncs que passaríem a estar sempre a l'hora GMT+2 o, en
altres paraules, que seguiríem compartint horari amb països com els
que he citat abans (Polònia, Hongria, Croàcia...) a l'estiu, però
a l'hivern tindríem una hora més que aquests països (quan en
realitat hauríem de tenir una menys), i passaríem a compartir
horari amb països com... Grècia, Finlàndia, Ucraïna o Turquia
(!!). En altres paraules, allò que va fer Franco el 1940 no només
va rebre el vistiplau del Parlament, sinó que es va demanar que
s'accentués encara més. És això el que cal fer? Jo crec que no ho
és...
Els dies previs a la votació de
dimarts, vaig intentar contactar amb els parlamentaris i
parlamentàries que conec, així com amb “Illes amb Claror”, tot
expressant-los els meus arguments en contra: els explicava el que he
exposat aquí, i també que el nostre desfassament horari ens havia
fet adquirir uns hàbits i costums irracionals i no gaire saludables:
a altres països, tant escoles com oficines solen fer aturades
d'entre tres quarts d'hora i una hora al migdia (al migdia de
veritat, és a dir, les 12 o les 13 hores) per dinar, mentre que a
Espanya o bé fem horaris de feina intensius (fins les 14 o les 15
hores) i dinem després, o bé fem una llarga aturada entre les 13 i
les 17 hores, per exemple, per tornar a treballar tres o quatre hores
més a la tarda. Fins els anys setanta del segle passat, no passava
res, perquè el més normal era que només l'home treballés, però
l'any 2016, on els dos cònjugues treballen, això fa que tinguem
greus problemes pel que fa a la conciliació de la vida laboral i
familiar.
A això hi afegia altres problemes
d'índole mediambiental, com per exemple el desfassament que patirien
els oficis en els quals l'horari els ve marcat pel sol, com per
exemple la pagesia: amb la mesura proposada, a l'hivern s'haurien de
llevar més tard, perquè fins ben bé les nou seria fosc i els
animals dormirien. També s'haurien de tenir en compte les
conseqüències de que durant l'hivern el sol surti una hora més
tard, com per exemple que els fillets i filletes que vagin a l'escola
a peu ho facin de nit a l'hivern, quan encara quedi ben bé una hora
perquè surti el sol.
Cal dir que he rebut ben
poques respostes a la meva sol·licitud: o no em van contestar, o em
van dir que potser tingués raó però que havien de seguir la
disciplina de vot, o que ja en parlaríem... Només dues persones, un
alt càrrec del CIM i un altre de l'Ajuntament de Maó, em van dir
que tenia tota la raó, que en algun cas havien trasmès el meu
missatge (o com a mínim la mateixa opinió) a altres parlamentaris,
però que no hi havia gaire a fer, com així es va demostrar a la
votació parlamentària.
- I després de l'aprovació de la moció (i la negativa de Madrid), què?
Durant els darrers dies,
he estat consultant les xarxes socials i a la premsa digital, on el
sentir majoritari (però ja no unànim) era de celebració i acord
amb la mesura proposada: si a Madrid diguessin que sí, a l'hivern ja
no es farà de nit a les cinc i mitja, què bé!!! A més, com que
Madrid va dir que no (com era d'esperar), de seguida es va organitzar
un “submobviment” de caire més polític (a Madrid no ens
entenen, a Madrid no ens fan cas, i coses molt pitjors), que va
trobar ressò fora de la nostra comunitat autònoma, i fins i tot a
l'estranger, es va engegar per part d'Illes amb Claror una campanya
a change.org, etc. En cap cas, ningú deia les paraules GMT+2 ni que
a Balears tenim el mateix horari que a Galícia, però també que a
Varsòvia. Els nostres parlamentaris eren uns herois, i Madrid... bé,
Madrid era Madrid.
He intentat fer arribar
aquest missatge a través de la premsa digital i de les xarxes
socials (molt al meu pesar, per cert), tot explicant el que he
explicat fins ara i ja, de pas, preguntant si havien consultat
experts en la matèria (ambientalistes, geògrafs, experts en
energia...) que avalessin la postura. Pel que sé, la pràctica
totalitat d'experts són favorables a apropar-nos al màxim a
l'horari GMT o, si més no, de no canviar l'hora però mantenint la
d'hivern (recordem que és la GMT+1). Doncs bé, tampoc no he rebut
contestació, encara.
Pel que fa a Illes amb
Claror, que sí van contestar a algun dels meus comentaris a la seva
pàgina de Facebook, tampoc van aportar cap altre argument científic
que estalonés la seva petició, més enllà de que, si es fa de nit
més tard, tindrem més sol a les hores d'esbarjo, que és quan més
som al carrer. Fa poc, vaig entrar a la seva pàgina web, i vaig
mirar algun del material que comparteixen: enllaços, vídeos, etc.
Una de les pàgines web més interessants que tenen com a font de
consulta és la d'una plataforma catalana que es diu “Iniciativa
per la reforma horària” (reformahoraria.cat). Doncs bé, em vaig
ficar a la pàgina web en qüestió i resulta que aquesta plataforma
és ferm defensora de que Catalunya torni a l'hora GMT i de
“recuperar les dues hores de desfassament horari respecte la resta
del món” (veure imatge 3), és a dir, just el contrari que el que
la proposta que Illes amb Claror va portar al Parlament (recordem:
mantenir tot l'any la GMT+2 a Balears) i que, repeteixo, es va
aprovar per la unanimitat dels nostres representants. Una altra de
les seves fonts d'inspiració és l'enllaç a un vídeo de youtube
que es diu “Cambio de la hora oficial en España”. Vaig entrar-hi
i el vídeo en qüestió tornava a criticar el grau de desfassament
de l'hora espanyola, i que Espanya hauria d'estar a l'horari GMT
(imatges 4, 5 i 6).
Imatge 3. Font: reformahoraria.cat
Imatges 4, 5 i 6. Font: youtube.com
Així, pràcticament tot
l'argumentari i les fonts d'Illes amb Claror són en el sentit que es
faci exactament el contrari del que aquest col·lectiu, i per
derivació els grups parlamentaris totes les forces polítiques, va fer
que s'aprovessin el passat dimarts. Honestament, crec que tota
plataforma i, sobretot, tota força política hauria de saber sota
quins arguments es fonamenta una proposta abans de realitzar-la, i
moltíssim més, si cap, abans de portar-la a un parlament autonòmic
i comprometre a tota una comunitat autònoma.
En resum, Illes amb
Claror i totes les nostres forces polítiques saben quina és la
malaltia que patim (tenim uns horaris esbojarrats, poc racionals, poc
conciliadors, poc saludables, etc.), encerten en part del seu
diagnòstic (és perquè anem desfassats respecte l'hora que ens
pertoca), però s'equivoquen completament en la medicació, perquè
per a ells el tractament consisteix a allunyar-nos encara més del
nostre fus horari i fer que tinguem la mateixa hora que a països com
Finlàndia, Estònia o, més propers a les nostres latituds, Grècia
o Turquia, amb la qual cosa, si el tractament s'apliquès podria ser
probable que el pacient (és a dir, nosaltres) empitjorés. És com
duplicar la dosi de sucre a la dieta d'un diabètic.
Pel que fa als membres
dels diferents grups parlamentaris de les Illes, i periodistes que
recolzen la proposta de forma més o menys oberta, els veig massa
obsessionats en comparar-nos amb la resta d'Espanya (i no d'Europa o
del món) com per parar-se a pensar si la proposta és realment
adequada des del punt de vista geogràfic i ambiental o,
senzillament, beneficiosa per a la ciutadania. La llàstima és que
no hagin parlat amb experts en la matèria (que n'hi ha, a les seves
files, i molts). En tot cas, em va semblar una mica precipitat el fet
de portar una proposta per a què fos votada i aprovada dia 25
d'octubre si es volia enviar a Madrid perquè comencés a tenir
efectes dia 30. Si la intenció era, com s'ha dit, obrir el debat...
home!, com a experiment està bé, però com a ciutadà demanaria que
el proper cop miressin d'obrir el debat abans d'aprovar la moció, i
no després.
El que reconec és que
tant “Illes amb Claror” com la proposta presentada, aprovada per
unanimitat i enviada a Madrid tenen un ample recolzament popular,
tant aquí com al País Valencià: és molt avorrit això de que el
desembre es faci de nit a les 17:30, seria molt millor si es fes de
nit més tard. És ben legítim, doncs, que es canviï l'hora, i més
si la majoria de la gent ho vol. Però s'ha d'anar amb compte amb la
voluntat popular, perquè a vegades la gent no està prou ben
informada, ni té perquè estar-hi, i per això cal fer una tasca
pedagògica per explicar les coses. Als dies no se'ls hi poden afegir
hores de sol: si es modifiquen els rellotges de manera que es faci
fosc més tard, al dia següent també es farà de dia més tard.
Això farà que els nens que vagin caminant a l'escola ho facin de
nit, i que les escoles i les oficines hagin de tenir els llums
encesos més hores durant el matí. A més, com ja he indicat, crec
que és un error obsessionar-nos amb la resta de l'estat, i el que no
es pot fer és que en el mateix moment a Istambul siguin les tres, a
Roma les dues, a Palma de Mallorca de nou les tres i a Madrid de nou
les dues (que és, per qui no ho sàpiga, exactament el que es va
aprovar).
- Una possible alternativa
Què contestar a la
majoria de la població per a la qual suposa una molèstia que al
desembre i al gener es faci fosc tan aviat? Doncs se'ls hauria
d'intentar explicar que partim de la base que el capvespre comença
quan acabem de dinar, i que si dinem a les tres i acabem a les quatre
és lògic que quedin poques hores de llum per davant. Se'ls hauria
d'explicar que els esforços dels nostres polítics i polítiques
haurien d'anar capa a una racionalització dels horaris, de manera
que poguéssim dinar abans per tal de gaudir posteriorment de més
hores de llum. Que a les escoles i oficines hauria d'haver cantines
perquè així tothom arribés a casa ja dinat. Que les botigues
haurien de tancar durant menys estona al migdia (les que encara
tanquen), i obrir i tancar més aviat al capvespre, perquè els i les
depenents poguessin conciliar millor les vides laboral i familiar.
Tot això ho diuen la majoria d'entitats defensores del medi ambient
i de les energies renovables, com Iniciativa per a la Refora Horària
i moltes altres, erròniament interpretades per Illes amb Claror i
totes les forces politiques representades al Parlament.
Passar-nos de forma
perenne a l'horari GMT+2, és a dir, adaptar l'hora als nostres
hàbits adquirits, és una mesura antropocentrista i antinatural, que
a més portaria a que per inèrcia mantinguéssim els nostres horaris
irracionals heretats del franquisme. No només es donaria el
vistiplau al canvi que va fer Franco el 1940, sinó que s'accentuaria
aquest error, ja que ens equipararia ja no a Alemanya, sinó a països
que encara estan més a l'est. Més lògic seria no canviar l'hora, però al març, tot mantenint l'horari d'hivern GMT+1 (i així i tot aniríem entre
tres quarts d'hora i una hora desfassats). Per tant, i un cop
consumat el fracàs amb el “no” del govern central, estaria bé
que el debat es reobrís, però fent-ne un debat de debò, comptant
amb la participació d'experts i des d'una perspectiva més àmplia
que no ens compari només amb la resta d'Espanya, sinó amb tots els
països que ens envolten. A no ser, clar, que l'únic que s'estigui
buscant és un element diferenciador, sigui el que sigui, de les
Illes Balears vers la resta de l'estat, i es vulgui convertir la
negativa del govern central en una font d'animadversió (una més) de
l'opinió pública balear cap a Madrid...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)